El Correu Català de la Solidaritat
Darrerament els mitjans de comunicació porten notícies inquietants sobre
el que fan algunes ONG amb les aportacions que reben dels seus socis i
de donants que actuen de bona fe, confiant en que l’entitat sabrà
complir èticament amb les seves finalitats.
En
aquesta plana de
El Correu Català de la Solidaritat
us presentarem organitzacions serioses; és a dir, ONGs
que, fins a la data, no han tingut cap ombra de la seva honestedat. Ara,
us presentem
Amnistia Internacional,
una organització sobre la qual molts governs han llançat
diatribes i han perseguit als seus membres.
Fundada el 1961 per l’advocat britànic Peter Benenson, després de l’èxit
de l’article Els presoners oblidats,
publicat en The Observer
el 28 de maig de 1961,
en que instava a obtenir l’excarceració de sis reclusos
portuguesos que va anomenar “presos de consciència”, perquè no van
recórrer a la violència ni van propugnar el seu ús, i varen ser
empresonats per llurs conviccions polítiques, religioses o altres motius
de consciència. Nombroses persones anònimes –més d’un miler- van
respondre aquell article en actuar a favor de les víctimes d’aquella
violació dels drets humans.
Avui,
Amnistia Internacional
està present en 150 països
com a moviment global de caràcter permanent, integrat per persones que
treballen, voluntàriament, pel respecte en tot el món dels drets i
deures proclamats en la Declaració Universal de Drets Humans i en altres
instruments internacionals de drets humans. Amb els seus senyals
d’identitat: la imparcialitat i la independència, realitza tasques
d’investigació i centra les seves accions en impedir i acabar amb els
abusos greus contra tots els drets humans, que focalitza contra la
tortura i les penes cruels, les desaparicions i la pena de mort, el
tracte inhumà o degradant. És membre consultiu de Nacions Unides. En
1977 va rebre el premi Nobel de la Pau, i en 1978 el de Drets Humans de
l’ONU.
Amnistia Internacional
http://www.es.amnesty.org/index.php
declara que els seus
ingressos són utilitzats d’aquesta forma:
-
67%
Campanyes de denúncia i sensibilització.
-
20%
Aportació del Secretariat espanyol a la lluita d’Amnistia en tot el
món.
-
13%
Despeses d’administració.
En Espanya, el que preocupa particularment a l’organització
Amnistia Internacional és la
detenció de persones en règim d’incomunicació –període de fins 13 dies,
els 5 primers sense tenir la possibilitat de ser portat davant un jutge,
el que viola el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics-, els
casos de tortura i mals tractes de persones estrangeres per part de les
forces de seguretat, i la manca d’investigacions imparcials i de
mecanismes efectius de rendiment de comptes i de reparació a les
víctimes quan es produeixen aquests fets. Han editat tres informes prou
eloqüents:
Sal en la herida: la impunidad efectiva de agentes de policía en casos
de tortura y otros malos tratos.
España: Crisis de Identidad. Torturas y malos tratos de
índole racista a manos de agentes del Estado.
España: Acabar con la doble injusticia: Víctimas de
tortura y malos tratos sin reparación.
|