Carlisme. Partit Carlí de Catalunya

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

8 de Maig de 2011

El 8 de maig, al peu del Montejurra, en la campa de “Font de la Teixiria”, el Partit Carlista acollirà als participants en el seu acte polític anual, per reflectir la seva lluita diària, que es desenvolupa en el marc d’una societat malalta amb greus xacres que la consumeixen. L'actual crisi és ja històrica i la seva agonia es perllonga sense que s’entrelluqui una nova societat. Les velles fórmules són receptes ineficaces i revelen la desconfiança col•lectiva, no exclusiva de la societat espanyola, davant la solució de problemes greus com:

1.- La corrupció moral que impregna totes les instàncies de la societat, sense exclusió alguna i que converteix la delació del proïsme en “actitud cívica”, sota el pretext de ser un bon ciutadà.

2.- La pèrdua de qualsevol sistema de valors ètics davant uns subjectivismes irresponsables, que oscil•len entre la permissivitat brutal i l'intervencionisme total, que relega al ser humà com objecte econòmic, productor o consumidor, que massifica la incultura i perpetua la incapacitat critica.

3.- El consum de drogues, que s’inicia a més primerenca edat i l’augment de la qual és imparable en tots els sectors de la societat, destruint encara més el sistema de valors.

4.- La incontinència en la despesa pública d’uns gestors polítics que no tenen cap límit en la seva destrucció de l'Administració Pública.

5.- La Manipulació política del Poder Judicial, que posa alguns fiscals i jutges al seu exclusiu servei, i d’aquells mitjans de comunicació, que tendeixen a concentrar-se per a millor transmetre les consignes del poder que disfressen d’informació, donada la seva dependència d’ajudes i subvencions, de la propaganda institucional o de la concessió d’ones perquè emetin de forma audiovisual. Però, que no troben la seva alternativa en la instantaneïtat d’una Internet, de feble rigor les exclusives de la qual duren minuts i que exigeix valorar degudament les dades que la xarxa facilita.

6.- L'adoctrinament ideològic en els col•legis, especialment en els territoris que imposen la Formació de l'Esperit Nacionalista.

7.- La temptació totalitària imperant, que vol sotmetre a tots al seu imaginari de l'home nou o de països inventats.

8.- El discurs de qui parla en nom de la classe treballadora, amb el seu determinisme mecanicista i sense haver pegat un pal a l'aigua en la seva vida.

9.- La immigració com tema tabú sustentat per part del pensament polític correcte que impedeix tot debat serè i objectiu, i que desemboca en actituds fonamentalistes alienes a qualsevol anàlisi d'aquest problema latent.

10.- La insolidaritat creixent entre les comunitats autònomes per la inexistència real d'un Estat Federal sense complexos.

11.- La insolidaritat intergeneracional: ancians aïllats en guetos de llars i asils; joves exclosos de les responsabilitats adultes i automarginats en la senda associativa i d’esbarjo.

12.- La biopolítica, com forma de poder i de domini, que converteix el llindar biològic del ser humà –natalitat, mortalitat, longevitat, salubritat- en objecte de control directe per a intensificar la seva vida productiva i minimitzar els costos, instal•lant mecanismes profilàctics de prevenció de possibles amenaces contaminants a l'organisme productiu, que queda sota sospita permanent i sense autonomia, ja que des del fonamentalisme sanitari es legisla per endavant per a dominar el cos social amb el temor a la mort.

13.- L'enginyeria social que, amb la seva ideologia de tristesa i mort, en la seva pretensió de fer-nos felices per decret i sense Déu, intenta modelar la naturalesa de la persona, amb la seva esborronadora aversió cap a la llibertat personal i a la individualitat, al tractar de sotmetre-la a les idees que controlen l'Estat de Dret per als seus fins sectaris, encara que, de moment, no prescindeixin d'urnes i parlaments.

14.- Les campanyes permanents d'assetjament i incitació llançades des del laïcisme i la maçoneria -en el carrer, a través dels mitjans de comunicació i amb àmbit planetari-, per a relegar la llibertat religiosa en mera tolerància, i per a transformar aquesta en persecució, assassinat, crema i profanació de capelles i llocs de culte quan es tracta de cristianisme.

Millorant el present

 

©Partit Carlí de Catalunya