Carlisme. Partit Carlí de Catalunya

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

QUÈ ÉS EL PARTIT CARLÍ DE CATALUNYA

SOM

Un Partit atípic amb més de 175 anys i que és part inseparable de la història de Catalunya i d’Espanya. Un Partit amb unes estructures democràtiques, de participació i descentralitzades a tots els nivells. Un Partit que compta amb l’esforç dels seus militants i simpatitzants, i les seves aportacions voluntàries per construir una societat democràtica, autogestionada i federal. Un Partit, de caràcter federal, en continua construcció.

Un Partit polític que no pertany, ni vol pertànyer, a l’àmbit polític neoliberal i que, sense acceptar  les seves fal·làcies i dogmes, rebutja, per tant, el capitalisme salvatge que aquest representa.

Un Partit independent d’interessos aliens al nostre poble, i de:

* l’oligarquia catalana i espanyola.

* l’oligarquia internacional que utilitza l’ONU, la Unió Europea, el BM, el FMI, l’OTAN..., per mantenir la seva colonització econòmica i política del món, i condicionar els processos democràtics dels països. 

Un Partit que, pel seu propi tarannà, no aspira a manipular la societat. Un Partit obert a qualsevol  organització política, sindical, empresarial o entitat cívica, que defensi la persona com a l’eix del seu humanisme, que lluiti pels drets dels pobles, que admeti la subsidiarietat com a principi i garantia de pluralisme i llibertat, amb renúncia expressa de la violència i que n’estigui interessada en procurar l’aprenentatge antiracista i ecologista que demana la societat.

Un Partit que forma una comunitat humana profundament democràtica i respectuosa amb tothom, que tracta d’obrir solcs cap a una societat de participació i de responsabilitat en el marc d’una federació de persones i de pobles lliures.

EN UN MÓN A TRANSFORMAR

Un Partit que, en un món en el qual els propis esdeveniments, en continu canvi, han superat els fonaments teòrics dels sistemes polítics i econòmics, planteja les seves crítiques a:

La Democràcia formal o liberal per ser un muntatge que, sota la parafernàlia d’unes campanyes electorals de copioses despeses econòmiques, i l’utilització dels grans mitjans de comunicació com a una indústria de manipulació de les consciències, impedeix, en realitat, desenvolupar un pensament alternatiu al dels instal·lats i la participació popular en l’acció pública ciutadana i acaba per instaurar una PARTITOCRÀCIA que pot degenerar en la dictadura pràctica de determinats grups polítics, emparada en una xarxa nepòtica de concessió continuada de favors als amics i, inclusivament, a qui es suposa que ha de realitzar tasques d’oposició.

El Capitalisme que, amb la seva permanent desinformació i les seves campanyes d’imatge en àmbits geogràfics determinats, porta a una contraposició d’interessos, que generen la lluita de classes entre les persones i entre els pobles, així com el manteniment en el poder d’una minoria privilegiada que, amb independència del partit governant, imposa llur criteri de generació de recursos en desacord a les necessitats majoritàries de les societats nacionals i de la humanitat en general.

El Socialisme d’Estat que ha conduït, i encara condueix en alguns països, al control total del poder executiu, legislatiu i judicial per part d’uns partits que es confonen amb l’Estat, de manera semblant a com ho feien els règims nazi i feixista. Un model polític i econòmic que ha estat incapaç de generar riquesa i més encara de procurar la seva distribució en el conjunt de les societats que l’han patit, o encara el pateixen.

La Socialdemocràcia convertida en simple gestora dels interessos del capitalisme, malgrat certes notes positives de major protecció d’algunes llibertats individuals i col·lectives i d’obtenció de lleugeres millores concretes de benestar i progrés social.

QUÈ VOLEM

L’anàlisi del Partit Carlí de Catalunya parteix d’una realitat social constatada: l’enorme escletxa que separa la societat inventada pels polítics professionals que viuen del sistema, i per tots aquells atiadors d’odis i revenges, que només serveixen els seus interessos i els de llurs mentors oligàrquics, i la societat real de la majoria dels ciutadans que reben les conseqüències de les accions de tots ells.   

Qualsevol pot ser conscient que “aquests inventors de països irreals” han generat gran part de la crispació de la societat. Així, per la superba d’uns varen tenir les vagues generals proppassades, pels interessos d’altres es creen problemes lingüístics gairebé inexistents en el si de la societat catalana.

Entre d’altres coses, els militants del Partit Carlí de Catalunya volem:

* Desenvolupar un procés d’austeritat de la despesa pública, llevat de les inversions rendibles i generadores de col·locació.

* En funció de la nostra proposta d’Estat, plantegem la reforma de l’Administració Pública per:

  • Evitar l’actual duplicació de funcions.

  • Desenvolupar la carrera administrativa professional fins al càrrec de Director General, acabant amb l’actual nepotisme: permanent pràctica de provisió de llocs de treball a dit i nomenament de tot tipus de càrrecs administratius per l’únic mèrit de disposar del carnet del partit que governa.

  • Aplicar efectivament les incompatibilitats als nivells: administratiu, legislatiu i judicial.

* Controlar de forma adequada la gestió i els pressupostos de les empreses públiques.

* Que la Cambra Econòmico-social tingui una funció real en la societat, servint al diàleg obert, públic i institucionalitzat entre les organitzacions d’empresaris, de treballadors i l’Administració Pública, de forma que es garanteixi el control de treballadors i empresaris sobre la planificació econòmica general i sobre les reformes estructurals necessàries per tal d’assolir un nivell de producció competitiu i eficient, i que serveixi per proposar mesures de superació de les crisis econòmiques amb el menor cost social.

* Arribar a un pacte social que permeti establir una veritable política de plena col·locació i el manteniment d’una protecció social que, entre altres mesures, disposi d’una assegurança d’atur digna i suficient per als que pateixen aquesta situació.             

CONSTRUIR LA SOCIETAT AUTOGESTIONÀRIA

L’autogestió no és tan sols una utopia o projecte de futur. La coherència entre el que es proposa i l’actuació diària exigeix que sigui també una forma d’acció que es tradueixi en una mentalitat de participació, de solidaritat i de servei.

La lluita per l’autogestió comporta uns valors de llibertat, igualtat, participació, pluralisme i solidaritat bàsics per a la nova societat que propugnem.

El Partit Carlí de Catalunya vol proposar un canvi en les actituds de les persones envers si mateixes i envers el seu entorn. Canvi que ha de comportar el rebuig de l’individualisme liberal i les actuals societats competitives, consumistes i insolidàries.

En la concepció del Partit Carlí de Catalunya, el principi de subsidiarietat representa que la garantia de la llibertat està en el pluralisme. Els límits del poder únicament poden estar en la sobirania de les institucions autònomes que constitueixen orgànicament la societat. Quan els organismes autònomes manquen, la Societat n’és un conglomerat amorf regit per una burocràcia impersonal i centralista, anul·ladora de tota iniciativa, sigui aquesta pública o privada. Així, la limitació del poder de l’Estat no pot provenir, ni ha provingut mai, de fronteres artificials com les lleis constitucionals, sempre utilitzades com arma pel caprici del més fort.

Com a objectiu d’aquesta societat propugnem l’AUTOGESTIÓ GLOBAL basada en uns principis eix com:

  • Democràcia Econòmica que permeti la gestió social de l’activitat econòmica en un doble aspecte:

  • Intern de la empresa, mitjançant la participació dels treballadors en la direcció de l’empresa.

  • Extern a l’àmbit empresarial, mitjançant la participació d’un mode institucionalitzat en la planificació econòmica de les organitzacions sindicals i empresarials, de les comunitats territorials i demés sectors afectats.

La propietat no és un dret absolut, sinó que aquest dret ha de tenir els següents fonaments:

  • un mitjà per satisfer necessitats humanes,

·       Els béns ha d’estar al servei de les necessitats que han de cobrir, ja que un altre ús constituirà un delicte.

·       L’abús del dret de propietat no ha d’estar permès i produirà la confiscació de la propietat.

·      Alguns béns només podran pertànyer a determinats titulars; per exemple; el sol urbà als municipis, que el cediran als particulars, essent l’únic que poden gaudir: el dret a edificar sobre ell. 

  • accessible per a tothom          

·        això significa que totes les persones jurídiques individuals o col·lectives en poden ser titulars: persona o agrupació privada de persones; família, cossos intermedis; centres d’ensenyament; Estat, etc.

·        El que tots tinguin accés a la propietat exigeix l’existència de límits quantitatius a la mateixa; ningú pot tenir-ne tal quantitat de béns que algú membre d ela comunitat no arribi al mínim vital. La salvaguarda d’aquest límit es confiarà, primordialment, a les lleis fiscals.

    i garantia de la llibertat, ja que llevat dels límits anteriors ningú podrà ser expropiat, sinó per raons d’utilitat pública, i prèvia la corresponent indemnització. L’autonomia de les persones col·lectives anirà unida a la seva responsabilitat per administrar el seu propi patrimoni

Només serà possible la Democràcia Econòmica en l’entorn d’un mercat alliberat de manipulacions oligàrquiques.

            * Participació i pluralisme polític que superi la democràcia formal o liberal burgesa:

  • Eliminant la delegació de poder i l’alienació del ciutadà enfront de l'aparell estatal i els seus mecanismes de representació centralitzats, jeràrquics i que allunyen al ciutadà de la presa de decisions en els àmbits que l’afecten.

  • Establint el mandat imperatiu dels representants.

  • Promocionant l’associacionisme lliure en tots els camps de l’activitat humana.

  • Transformant els partits polítics, de maquinàries electorals per a la presa del poder, en escoles de convivència política i social, en comunitats de treball ideològic en les quals els afiliats mantenen un debat constant i són corresponsables de l’actuació del partit.

            * Autogestió dels Pobles. La proposta carlina és essencialment foralista, on els furs com a lleis emportades dels costums i usatges configuraven un mode de vida amb categoria col·lectiva, on el fur adquiria una dimensió universal i una concepció de llibertat, conformant a través de les comunitats un element alliberador de creativitat, llibertat i igualtat, contrari a tota idea de privilegi. Els furs són, doncs, el conjunt de lleis i costums que, sense ser immutables, regulen els drets i llibertats, deures i fins de les persones, les famílies i els Cossos intermedis de la societat. Aquesta proposta foral, inclou la institució del pas foral, barrera i camí a la vegada. Barrera enfront de l’abús del poder i camí per on discórrer les llibertats.

Pel carlisme, en el seu esforç per estructurar la societat, els Cossos Intermedis són bàsics. Estan caracteritzats pel seu fi –satisfer una necessitat col·lectiva i permanent-; pel seu arrelament sociològic o consciència dels seus membres de pertànyer a ell; per la propietat essencial, a vegades també històrica, respecte a l’Estat; pel seu Pacte Constitucional, que és la llei normativa del Cos Intermedi; pel seu autogovern democràtic.

En el Pacte Constitucional dels Cossos Intermedis intervenen: l’Estat, com a representant del Bé Comú, i el Cos Intermedi respectiu. Un pacte pel qual l’Estat defensa els interessos generals i els drets dels membres –individuals o col·lectius- que integren el Cos Intermedi. I Aquest defensa la seva facultat d’autogovern. Els carlins definim tres classes de Cossos Intermedis: les Entitats Territorials –municipi, comarca, vegueria-; les Associacions Professionals –col·legis corporatius i sindicats- com agrupacions constituïdes pels qui exerceixen una mateixa professió per a la defensa i representació dels seus interessos comuns, organitzades de autònoma, democràtica i confederada per la qual pactaran amb l’Estat les seves normes constitutives i elegiran lliurement els seus dirigents; i les Institucions Funcionals –universitats i entitats de cultura; confederacions d’associacions consumidores, de veïns, d’ecologia...; cambres de comerç, de  propietaris...; comunitats de regants, confederacions hidrogràfiques, i qualsevol altre que per la seva importància col·lectiva hagi de ser reconeguda- estan creades per satisfer un fi específic. Tots els cossos intermedis com a representants d’interessos legítims de la nostra societat han de ser via de representació política, on cada representant està unit als seus electors mitjançant el mandat imperatiu, u obligació que té el representant de votar només allò i en el sentit en que els seus electors li hagin comissionat quan aquests així ho volen.

Tots els Cossos Intermedis es caracteritzen per la seva autonomia; és a dir, per la facultat de regir i administrar tota la seva vida interna, pactant amb l’Estat els seus propis Furs, i poden associar-se amb altres entitats, associacions i institucions funcionals per al compliment dels seus fins comuns. La garantia de la seva autonomia radica en la lliure elecció i deliberacions dels seus òrgans, sense interferències governatives.

Així, doncs, el Partit Carlí de Catalunya propugna:

  •  autonomia de cada comunitat per decidir en tot allò que l’afecti,

  • capacitat de pacte amb altres comunitats per decidir la seva integració en un altre nivell superior per a la realització d’allò que excedeix de la seves possibilitats econòmiques, funcionals o demogràfiques.

El foralisme carlista es basa en les tradicions polítiques de cada poble de les Espanyes i condueix, per dalt a la seva unitat, i per sota a l’afirmació de les personalitats socials inferiors: vegueria, comarca, municipi, etc. Suposa, avui en dia, una combinació d’elements que defineixen el Federalisme i d’elements que determinen una idea Confederal, per conjugar la forma d’organitzar l’autogestió territorial o de dret de tota comunitat a l’autogovern, amb la necessària solidaritat entre totes les comunitats. Així doncs, el Partit Carlí de Catalunya propugna:

            Per salvaguardar el dret més estricte a l’autonomia dels pobles i per potenciar llur capacitat de solidaritat amb altres pobles, el Partit Carlí de Catalunya assumeix sis principis federalistes:

·        Principi d’Igualtat, ja que els carlins mai hem acceptat la desigualtat entre els pobles, en ser inadmissible el fet de que, per un condicionament històric, econòmic o polític els pobles es puguin veure privats de tota personalitat, empobrint-se  econòmica i humanament, esdevenint en meres pedredes humanes. A la necessària base material de la igualtat econòmica, els carlins afegim la igualtat de condicions que permeti ser l’amo del seu futur  sense subjecció a forces econòmiques o polítiques externes.

·        Principi de personalitat social i política de les comunitats, com a condició prèvia i explícita del principi d’igualtat, com a igualtat d’oportunitats entre els pobles per resoldre els seus propis problemes. Una personalitat social que el carlisme reconeix com a herència popular cultural i sentimental.

·        Principi de subsidiarietat, conseqüència del principi de personalitat i oposat a tot plantejament centralista, que suposa que entre la persona i l’Estat més llunyà, existeix tota una sèrie de comunitats jerarquitzades, d’Estats més immediats, l’autonomia dels quals és necessària i anterior a l’autonomia de l’Estat més elevat. La subsidiarietat enllaça la idea d’autonomia – de la persona i de la comunitat- amb la de sobirania, en afirmar la sobirania social de les comunitats de base enfront de les comunitats superiors, i fa de la sobirania social la raó de ser de la sobirania política En la subsidiarietat, el nivell superior ha de respectar i defensar l’autonomia dels nivells inferior per resoldre els seus propis problemes, i només en el cas de que aquest nivell no els hi pugui resoldre es reconeix la funció subsidiària del nivell superior.

·        Principi d’autoritat democràtica pactada, que neix com a colorari necessari i conseqüència lògica del principi de subsidiarietat. En afermar-se la sobirania social de les comunitats de base, s’afirma l’autoritat política superior “per ser de tots”. És un principi fonamentalment federatiu, que reconeix l’autonomia del nivell inferior en allò que és seu, i reconeix la necessària existència dels nivells superiors en l’autoritat perquè són comuns a tots per resoldre quants problemes no es poden resoldre o no es deuen resoldre a nivells més baixos. Aquest Pacte entre comunitats estableix una nova autoritat comuna a tots que es defineix com a superior en funció dels interessos peculiars possibles del nivell subaltern, i no per un acte d’autoritarisme.

·        Principi de propietat social dels mitjans de producció indica la supeditació del sistema productiu als fins socials, i permet invertir l’ordre de valors actuals i establir-ne una prioritat per a les metes humanes de justícia i llibertat sobre les actuals metes materials de creixement indiferenciat i insostenible. Un principi que fa retornar al treball la seva significació creadora i al treballador la seva llibertat, socialitzant una societat sobre els valors del treball quant a esforç, responsabilitat i solidaritat, i eliminat tota forma d’alienació material i espiritual de la persona mitjançant l’autogestió del treball, per l’autogestió dels mitjans i dels fins del mateix treball productiu.

Principi de l’Estat com a representació de la sobirania social nascuda de la base de la mateixa comunitat i com a defensa de la persona, que s’impliqui como a instrument de solidaritat entre les persones d’una mateixa comunitat i entre tots els pobles.

 Només així l’Estat estarà present en tots els nivells i serà l’instrument d’aquesta comunitat des de la base fins el cim, realitzant al nivell màxim una comunitat de comunitats. Només així, l’Estat serà expressió de la societat i deixarà de ser una encarnació abstracta a un nivell sobirà de la societat individualista i insolidària que el carlisme rebutja.

 

 

©Partit Carlí de Catalunya