QUÈ ÉS EL PARTIT CARLÍ
DE CATALUNYA
SOM
Un Partit atípic amb més de 175 anys i que
és part inseparable de la història de Catalunya i d’Espanya. Un Partit
amb unes estructures democràtiques, de participació i descentralitzades
a tots els nivells. Un Partit que compta amb l’esforç dels seus
militants i simpatitzants, i les seves aportacions voluntàries per
construir una societat democràtica, autogestionada i federal. Un Partit,
de caràcter federal, en continua construcció.
Un Partit polític que no pertany, ni vol
pertànyer, a l’àmbit polític neoliberal i que, sense acceptar les seves
fal·làcies i dogmes, rebutja, per tant, el capitalisme salvatge que
aquest representa.
Un Partit independent d’interessos aliens
al nostre poble, i de:
* l’oligarquia catalana i espanyola.
* l’oligarquia internacional que utilitza
l’ONU, la Unió Europea, el BM, el FMI, l’OTAN..., per mantenir la seva
colonització econòmica i política del món, i condicionar els processos
democràtics dels països.
Un Partit que, pel seu propi tarannà, no
aspira a manipular la societat. Un Partit obert a qualsevol
organització política, sindical, empresarial o entitat cívica, que
defensi la persona com a l’eix del seu humanisme, que lluiti pels drets
dels pobles, que admeti la subsidiarietat com a principi i garantia de
pluralisme i llibertat, amb renúncia expressa de la violència i que
n’estigui interessada en procurar l’aprenentatge antiracista i
ecologista que demana la societat.
Un Partit que forma una comunitat humana
profundament democràtica i respectuosa amb tothom, que tracta d’obrir
solcs cap a una societat de participació i de responsabilitat en el marc
d’una federació de persones i de pobles lliures.
EN UN MÓN A TRANSFORMAR
Un Partit que, en un món en el qual els
propis esdeveniments, en continu canvi, han superat els fonaments
teòrics dels sistemes polítics i econòmics, planteja les seves crítiques
a:
La Democràcia
formal o liberal
per ser un muntatge que, sota la parafernàlia d’unes campanyes
electorals de copioses despeses econòmiques, i l’utilització dels grans
mitjans de comunicació com a una indústria de manipulació de les
consciències, impedeix, en realitat, desenvolupar un pensament
alternatiu al dels instal·lats i la participació popular en l’acció
pública ciutadana i acaba per instaurar una PARTITOCRÀCIA que pot
degenerar en la dictadura pràctica de determinats grups polítics,
emparada en una xarxa nepòtica de concessió continuada de favors als
amics i, inclusivament, a qui es suposa que ha de realitzar tasques
d’oposició.
El Capitalisme que, amb la seva
permanent desinformació i les seves campanyes d’imatge en àmbits
geogràfics determinats, porta a una contraposició d’interessos, que
generen la lluita de classes entre les persones i entre els pobles, així
com el manteniment en el poder d’una minoria privilegiada que, amb
independència del partit governant, imposa llur criteri de generació de
recursos en desacord a les necessitats majoritàries de les societats
nacionals i de la humanitat en general.
El Socialisme d’Estat que ha
conduït, i encara condueix en alguns països, al control total del poder
executiu, legislatiu i judicial per part d’uns partits que es confonen
amb l’Estat, de manera semblant a com ho feien els règims nazi i
feixista. Un model polític i econòmic que ha estat incapaç de generar
riquesa i més encara de procurar la seva distribució en el conjunt de
les societats que l’han patit, o encara el pateixen.
La Socialdemocràcia convertida
en simple gestora dels interessos del capitalisme, malgrat certes notes
positives de major protecció d’algunes llibertats individuals i
col·lectives i d’obtenció de lleugeres millores concretes de benestar i
progrés social.
QUÈ VOLEM
L’anàlisi del
Partit Carlí de Catalunya parteix d’una realitat social
constatada: l’enorme escletxa que separa la societat inventada
pels polítics professionals que viuen del sistema, i per tots aquells
atiadors d’odis i revenges, que només serveixen els seus interessos i
els de llurs mentors oligàrquics, i la societat real de la
majoria dels ciutadans que reben les conseqüències de les accions de
tots ells.
Qualsevol pot ser conscient que “aquests
inventors de països irreals” han generat gran part de la crispació de la
societat. Així, per la superba d’uns varen tenir les vagues generals
proppassades, pels interessos d’altres es creen problemes lingüístics
gairebé inexistents en el si de la societat catalana.
Entre d’altres coses, els militants del
Partit Carlí de Catalunya volem:
* Desenvolupar un procés d’austeritat de
la despesa pública, llevat de les inversions rendibles i generadores de
col·locació.
* En funció de la nostra proposta d’Estat,
plantegem la reforma de l’Administració Pública per:
-
Evitar l’actual
duplicació de funcions.
-
Desenvolupar la
carrera administrativa professional fins al càrrec de Director
General, acabant amb l’actual nepotisme: permanent pràctica de
provisió de llocs de treball a dit i nomenament de tot tipus de
càrrecs administratius per l’únic mèrit de disposar del carnet del
partit que governa.
-
Aplicar efectivament
les incompatibilitats als nivells: administratiu, legislatiu i
judicial.
* Controlar de forma adequada la gestió i
els pressupostos de les empreses públiques.
* Que la Cambra Econòmico-social tingui
una funció real en la societat, servint al diàleg obert, públic i
institucionalitzat entre les organitzacions d’empresaris, de
treballadors i l’Administració Pública, de forma que es garanteixi el
control de treballadors i empresaris sobre la planificació econòmica
general i sobre les reformes estructurals necessàries per tal d’assolir
un nivell de producció competitiu i eficient, i que serveixi per
proposar mesures de superació de les crisis econòmiques amb el menor
cost social.
* Arribar a un pacte social que permeti
establir una veritable política de plena col·locació i el manteniment
d’una protecció social que, entre altres mesures, disposi d’una
assegurança d’atur digna i suficient per als que pateixen aquesta
situació.
CONSTRUIR LA SOCIETAT AUTOGESTIONÀRIA
L’autogestió no
és tan sols una utopia o projecte de futur. La coherència entre el que
es proposa i l’actuació diària exigeix que sigui també una forma d’acció
que es tradueixi en una mentalitat de participació, de solidaritat i de
servei.
La lluita per l’autogestió comporta uns
valors de llibertat, igualtat, participació, pluralisme i solidaritat
bàsics per a la nova societat que propugnem.
El Partit
Carlí de Catalunya vol proposar un canvi en les actituds de
les persones envers si mateixes i envers el seu entorn. Canvi que ha de
comportar el rebuig de l’individualisme liberal i les actuals societats
competitives, consumistes i insolidàries.
En la concepció del
Partit Carlí de Catalunya, el principi de subsidiarietat
representa que la garantia de la llibertat està en el pluralisme. Els
límits del poder únicament poden estar en la sobirania de les
institucions autònomes que constitueixen orgànicament la societat. Quan
els organismes autònomes manquen, la Societat n’és un conglomerat amorf
regit per una burocràcia impersonal i centralista, anul·ladora de tota
iniciativa, sigui aquesta pública o privada. Així, la limitació del
poder de l’Estat no pot provenir, ni ha provingut mai, de fronteres
artificials com les lleis constitucionals, sempre utilitzades com arma
pel caprici del més fort.
Com a objectiu d’aquesta societat
propugnem l’AUTOGESTIÓ GLOBAL basada en uns
principis eix com:
-
Democràcia Econòmica que
permeti la gestió social de l’activitat econòmica en un doble
aspecte:
-
Intern de la empresa,
mitjançant la participació dels treballadors en la direcció de
l’empresa.
-
Extern a l’àmbit
empresarial, mitjançant la participació d’un mode institucionalitzat
en la planificació econòmica de les organitzacions sindicals i
empresarials, de les comunitats territorials i demés sectors
afectats.
La propietat no és un dret absolut, sinó
que aquest dret ha de tenir els següents fonaments:
·
Els béns
ha d’estar al servei de les necessitats que han de cobrir, ja que un
altre ús constituirà un delicte.
·
L’abús
del dret de propietat no ha d’estar permès i produirà la confiscació de
la propietat.
·
Alguns
béns només podran pertànyer a determinats titulars; per exemple; el sol
urbà als municipis, que el cediran als particulars, essent l’únic que
poden gaudir: el dret a edificar sobre ell.
·
això
significa que totes les persones jurídiques individuals o col·lectives
en poden ser titulars: persona o agrupació privada de persones; família,
cossos intermedis; centres d’ensenyament; Estat, etc.
·
El que
tots tinguin accés a la propietat exigeix l’existència de límits
quantitatius a la mateixa; ningú pot tenir-ne tal quantitat de béns que
algú membre d ela comunitat no arribi al mínim vital. La salvaguarda
d’aquest límit es confiarà, primordialment, a les lleis fiscals.
i
garantia de la llibertat, ja que llevat dels límits anteriors ningú
podrà ser expropiat, sinó per raons d’utilitat pública, i prèvia la
corresponent indemnització. L’autonomia de les persones col·lectives
anirà unida a la seva responsabilitat per administrar el seu propi
patrimoni
Només serà possible la Democràcia
Econòmica en l’entorn d’un mercat alliberat de manipulacions
oligàrquiques.
*
Participació i pluralisme polític que superi la democràcia
formal o liberal burgesa:
-
Eliminant la delegació
de poder i l’alienació del ciutadà enfront de l'aparell estatal i
els seus mecanismes de representació centralitzats, jeràrquics i que
allunyen al ciutadà de la presa de decisions en els àmbits que
l’afecten.
-
Establint el mandat
imperatiu dels representants.
-
Promocionant
l’associacionisme lliure en tots els camps de l’activitat humana.
-
Transformant els partits polítics,
de maquinàries electorals per a la presa del poder, en escoles de
convivència política i social, en comunitats de treball ideològic en
les quals els afiliats mantenen un debat constant i són
corresponsables de l’actuació del partit.
*
Autogestió dels Pobles.
La proposta carlina és
essencialment foralista, on els furs com a lleis emportades dels costums
i usatges configuraven un mode de vida amb categoria col·lectiva, on el
fur adquiria una dimensió universal i una concepció de llibertat,
conformant a través de les comunitats un element alliberador de
creativitat, llibertat i igualtat, contrari a tota idea de privilegi.
Els furs són, doncs, el conjunt de lleis i costums que, sense ser
immutables, regulen els drets i llibertats, deures i fins de les
persones, les famílies i els Cossos intermedis de la societat. Aquesta
proposta foral, inclou la institució del pas foral, barrera i camí a la
vegada. Barrera enfront de l’abús del poder i camí per on discórrer les
llibertats.
Pel carlisme, en el seu esforç per
estructurar la societat, els Cossos Intermedis són bàsics. Estan
caracteritzats pel seu fi –satisfer una necessitat col·lectiva i
permanent-; pel seu arrelament sociològic o consciència dels seus
membres de pertànyer a ell; per la propietat essencial, a vegades també
històrica, respecte a l’Estat; pel seu Pacte Constitucional, que és la
llei normativa del Cos Intermedi; pel seu autogovern democràtic.
En el Pacte Constitucional dels Cossos
Intermedis intervenen: l’Estat, com a representant del Bé Comú, i el Cos
Intermedi respectiu. Un pacte pel qual l’Estat defensa els interessos
generals i els drets dels membres –individuals o col·lectius- que
integren el Cos Intermedi. I Aquest defensa la seva facultat
d’autogovern. Els carlins definim tres classes de Cossos Intermedis: les
Entitats Territorials –municipi, comarca, vegueria-; les Associacions
Professionals –col·legis corporatius i sindicats- com agrupacions
constituïdes pels qui exerceixen una mateixa professió per a la defensa
i representació dels seus interessos comuns, organitzades de autònoma,
democràtica i confederada per la qual pactaran amb l’Estat les seves
normes constitutives i elegiran lliurement els seus dirigents; i les
Institucions Funcionals –universitats i entitats de cultura;
confederacions d’associacions consumidores, de veïns, d’ecologia...;
cambres de comerç, de propietaris...; comunitats de regants,
confederacions hidrogràfiques, i qualsevol altre que per la seva
importància col·lectiva hagi de ser reconeguda- estan creades per
satisfer un fi específic. Tots els cossos intermedis com a representants
d’interessos legítims de la nostra societat han de ser via de
representació política, on cada representant està unit als seus electors
mitjançant el mandat imperatiu, u obligació que té el representant de
votar només allò i en el sentit en que els seus electors li hagin
comissionat quan aquests així ho volen.
Tots els Cossos Intermedis es
caracteritzen per la seva autonomia; és a dir, per la facultat de regir
i administrar tota la seva vida interna, pactant amb l’Estat els seus
propis Furs, i poden associar-se amb altres entitats, associacions i
institucions funcionals per al compliment dels seus fins comuns. La
garantia de la seva autonomia radica en la lliure elecció i
deliberacions dels seus òrgans, sense interferències governatives.
Així, doncs, el
Partit Carlí de Catalunya propugna:
-
autonomia
de cada comunitat per decidir en tot allò que l’afecti,
-
capacitat de
pacte amb altres comunitats per decidir la seva integració en un
altre nivell superior per a la realització d’allò que excedeix de la
seves possibilitats econòmiques, funcionals o demogràfiques.
El foralisme carlista es basa en les
tradicions polítiques de cada poble de les Espanyes i condueix, per dalt
a la seva unitat, i per sota a l’afirmació de les personalitats socials
inferiors: vegueria, comarca, municipi, etc. Suposa, avui en dia, una
combinació d’elements que defineixen el Federalisme i d’elements
que determinen una idea Confederal, per conjugar la forma
d’organitzar l’autogestió territorial o de dret de tota comunitat a
l’autogovern, amb la necessària solidaritat entre totes les comunitats.
Així doncs, el Partit Carlí de Catalunya
propugna:
Per salvaguardar el dret
més estricte a l’autonomia dels pobles i per potenciar llur capacitat de
solidaritat amb altres pobles, el Partit Carlí
de Catalunya assumeix sis principis federalistes:
·
Principi
d’Igualtat, ja que els carlins mai hem acceptat la desigualtat entre els
pobles, en ser inadmissible el fet de que, per un condicionament
històric, econòmic o polític els pobles es puguin veure privats de tota
personalitat, empobrint-se econòmica i humanament, esdevenint en meres
pedredes humanes. A la necessària base material de la igualtat
econòmica, els carlins afegim la igualtat de condicions que permeti ser
l’amo del seu futur sense subjecció a forces econòmiques o polítiques
externes.
·
Principi
de personalitat social i política de les comunitats, com a condició
prèvia i explícita del principi d’igualtat, com a igualtat
d’oportunitats entre els pobles per resoldre els seus propis problemes.
Una personalitat social que el carlisme reconeix com a herència popular
cultural i sentimental.
·
Principi
de subsidiarietat, conseqüència del principi de personalitat i oposat a
tot plantejament centralista, que suposa que entre la persona i l’Estat
més llunyà, existeix tota una sèrie de comunitats jerarquitzades,
d’Estats més immediats, l’autonomia dels quals és necessària i anterior
a l’autonomia de l’Estat més elevat. La subsidiarietat enllaça la idea
d’autonomia – de la persona i de la comunitat- amb la de sobirania, en
afirmar la sobirania social de les comunitats de base enfront de les
comunitats superiors, i fa de la sobirania social la raó de ser de la
sobirania política En la subsidiarietat, el nivell superior ha de
respectar i defensar l’autonomia dels nivells inferior per resoldre els
seus propis problemes, i només en el cas de que aquest nivell no els hi
pugui resoldre es reconeix la funció subsidiària del nivell superior.
·
Principi
d’autoritat democràtica pactada, que neix com a colorari necessari i
conseqüència lògica del principi de subsidiarietat. En afermar-se la
sobirania social de les comunitats de base, s’afirma l’autoritat
política superior “per ser de tots”. És un principi fonamentalment
federatiu, que reconeix l’autonomia del nivell inferior en allò que és
seu, i reconeix la necessària existència dels nivells superiors en
l’autoritat perquè són comuns a tots per resoldre quants problemes no es
poden resoldre o no es deuen resoldre a nivells més baixos. Aquest Pacte
entre comunitats estableix una nova autoritat comuna a tots que es
defineix com a superior en funció dels interessos peculiars possibles
del nivell subaltern, i no per un acte d’autoritarisme.
·
Principi
de propietat social dels mitjans de producció indica la supeditació del
sistema productiu als fins socials, i permet invertir l’ordre de valors
actuals i establir-ne una prioritat per a les metes humanes de justícia
i llibertat sobre les actuals metes materials de creixement
indiferenciat i insostenible. Un principi que fa retornar al treball la
seva significació creadora i al treballador la seva llibertat,
socialitzant una societat sobre els valors del treball quant a esforç,
responsabilitat i solidaritat, i eliminat tota forma d’alienació
material i espiritual de la persona mitjançant l’autogestió del treball,
per l’autogestió dels mitjans i dels fins del mateix treball productiu.
Principi de l’Estat com a representació de la
sobirania social nascuda de la base de la mateixa comunitat i com a
defensa de la persona, que s’impliqui como a instrument de solidaritat
entre les persones d’una mateixa comunitat i entre tots els pobles.
Només així l’Estat estarà present en tots els
nivells i serà l’instrument d’aquesta comunitat des de la base fins el
cim, realitzant al nivell màxim una comunitat de comunitats. Només així,
l’Estat serà expressió de la societat i deixarà de ser una encarnació
abstracta a un nivell sobirà de la societat individualista i insolidària
que el carlisme rebutja.
|